 |
| Ian Curtis (1956-1980) |
Puntual com sempre. Arriba el fred i somio amb Ian Curtis. Ballem al límit del col·lapse, fem equilibris sobre qualsevol cosa que pugui suportar el pes de les nostres ansietats. Ell insisteix en què l'amor ens destrossarà. Jo insisteixo en confondre els seus ulls clars amb els d'un altre. Recordem el dia del seu suïcidi mentre preparo galetes de vainilla. Li explico un conte de nens perduts i tremola.
Hi ha formigues passejant pel sostre de l'habitació. Aquesta habitació on ballem al ritme de les obsessions que ens reuneixen a l'inici de cada hivern. Diu que té fred i m'ho crec. Té la mirada d'algú que tindrà fred per sempre. Quan sembla que està a punt de perdre el control pugem a una cadira i juguem a cantar cançons en idiomes inventats. Idiomes de fantasmes. Cada vegada més fort. Disparem restes de galetes a les formigues famolenques que ens devoraran si no despertem. Tot es descongela quan cantem abraçats com s'abracen els fantasmes en els somnis.
Vine a visitar-me en primavera, maleït Ian Curtis, li dic sabent que no vindrà. Tinc el costum de mirar-lo als ulls i confondre'l amb un altre. Cantem en la foscor que ens amaga de totes les pors imaginades. Monotonia d'espirals i boires. La seva samarreta fa olor a nit eterna. Qualsevol dia, Ian, trist Ian, deixarem de buscar-nos i serem mig del somni, mig del lloc on comencen totes les batalles. Triarem entre la bellesa i la pau, destrossats per la insalvable dualitat de no saber si hem entés la cançó de la mateixa manera.
Algun dia arribarà l'hivern i Ian Curtis no em trobarà a casa.
2 comentaris:
Essent fan incondicional d'aquest jove poeta maleït, fa uns anys vaig visionar la pel·lícula que va veure la nit de la seva mort, Stroszek de Werner Herzok, i vaig entendre moltes coses.
Entre altres, el perquè no ve a veure't mai en primavera.
Aix... em sembla que vaig a posar-me un dels seus discos...
Té cançons precioses però va marxar massa jove. Vaig llegir que tenia epilèpsia.No sé si ho va portar bé, si... seria parlar per parlar però estic amb tu: els seus ulls balus trasbalssaven.
una abraçada Júlia i Bones Festes!
Em sembla que una canço seva és Atmosphera? no ho recordo bé.Impactant la música.
Publica un comentari a l'entrada