 | |||
| |||
"Yo mataré monstruos por ti..."
Un día en el parque. Love of Lesbian.
Deia el genial G. K. Chesterton, a qui un dia d'aquests li dedicaré l'homenatge que es mereix, que els contes de fades no expliquen als xiquets que els monstres existeixen. Els xiquets ja saben que els monstres existeixen. Els contes de fades expliquen als xiquets que els monstres es poden matar.
Enguany i durant aquests dies celebrem el 200 aniversari de la publicació del primer llibre de contes del germans Grimm, Jacob i Wilhem, bibliotecaris, escriptors, folkloristes i fundadors de la filologia alemanya. En un principi aquell llibre de contes no estava adreçat al públic infantil. Era una edició sense dibuixos i amb moltes notes a peu de pàgina. Jacob i Wilhem eren els defensors de la cultura tradicional alemanya en l'època de la invasió napoleònica. Eren contes cruelsi salvatges com són la majoria de contes de fades autèntics. Criatures abandonades en el bosc, madrastres assassines, xiquetes presoneres en torres, malediccions que cauen sobre princeses innocents... La societat americana del segle XIX condemnava i censurava els contes de Grimm per la seua crueltat. I van ser el anglesos els primers en començar a edulcorar l'obra encara amb el germans Grimm vius i disposats a adaptar els contes al públic infantil.
Els contes que mai ens abandonen, els que ens parlen de la foscor, de les pomes enverinades, de les agulles que ens fan dormir cent anys, de llop que ens devora si li fem cas... Els contes que ens recorden que els monstres es poden matar.
Els contes que la vida moderna porten al cine, de vegades amb delicadesa extraordinària, de vegades amb aquesta dèria del que ha de ser políticament correcte oblidant que quan llegim el conte i ens ofereixen la poma enverinada i el mirall parla i la madrastra lluita contra el pas inexorable del temps entrem en contacte amb la part més atàvica del nostre inconscient.
I ara les princeses porten armadura. I a mi no m'agrada.
Serà que encara puc notar els pésols al llit quan vaig a dormir.
Llarga vida als germans Grimm i als seus contes originals, cruels i perversos. Seguirem matant monstres a pesar de tot. Seguirem passant por quan llegim contes de fades.
3 comentaris:
Hi ha monstres de tants tipus, que a mi m'agrada la idea que es puguen acabar matant. Però clar, no tots els monstres apareixen en els contes de fades, cadascú pot trobar-ne els seus al llarg de la seua vida. Com els fantasmes!
El més preocupant és que nosaltres ens fem grans i els monstres continuen aquí. Són difícils de pelar.
Pero los monstruos ¿existen? O no existen
Publica un comentari a l'entrada