Lentament va tancar el llibre, va olorar les roses que li oferien la promesa d'una nova primavera i va aixecar la vista al cel. Transparent com els seus somnis.
Mentre acaronava una rosa li va oferir el llibre, el somriure, els somnis...
-Aquesta ciutat comença a omplir-se de dracs... Te'n vens amb mi a ser un heroi?
5 comentaris:
Feliç Diada Júlia!
Quina tradició més bonica! Llàstima que ací no es faça... Jo he intentat regalar-me un llibre però m'ha eixit malament la cosa, ja et contaré!!!
dracs i donzelles..
llibres i poncelles
;-)
Segur que t'han regalat (o t'has regalat) un bonic llibre de cartes de poetes.
anem-hi!
Publica un comentari a l'entrada