VERSIONE IN ITALIANO
Hi ha un bell temple japonés, el temple d’Isé, a Kyoto, que ens recorda la imperdurabilitat del món que ens envolta. És el lloc més sagrat del shintoisme i guarda l'espill sagrat de la deesa solar Amaterasu.
Aquest temple va ser construit fa 1500 anys i la tradició obliga a enderrocar-lo cada vint anys per tornar-lo a construir exactament de la mateixa manera. Així es permet que cada generació tinga la responsabilitat de tornar a participar en la creació de part de la seua cultura i es compleix el que tantes vegades s'ha plantejat al llarg de la història: cada generació és mereix viure la seua revolució, per poder continuar avançant, per no estancar-se, per no podrir-se en l’autocomplacència. Destruir per a tornar a construir. D’allò que sembla inevitable intentem traure el màxim profit.
Enderroquem el nostre particular temple d’Isé, amb el respecte que es mereix, envoltats de la bellesa de les flors del cirerer, i mentre el tornem a reconstruir potser descobrirem nous detalls que fins ara estaven amagats en la selva de la rutina, nous reflexos al mirall diví d'Amaterasu.
3 comentaris:
De veritat?
Ostres...
Em sembla genial.
Petons.
I si després de destruir el nostre temple ens adonem que no som capaços de tornar-lo a construir?
Fa una mica de por...
És una història bonica, però no m'imagino ara que s'enderroqués la Sagrada Família per tornar-la a construir. Suposo que aquell temple japonès no té tanta pedra.
Publica un comentari a l'entrada