 |
| L'execució de Lady Jane Grey. Paul Delaroche (1883) |
Lady Jane, neboda d'Enric VIII, de la casa Tudor, tenia 16 anys quan la van coronar reina d'Anglaterra.
Víctima de les conspiracions de la seua família per la successió al tron, es va trobar de manera involuntària enmig dels conflictes entre catòlics i protestants.
Un parell de mesos abans l'havien obligat a casar-se en contra de la seua voluntat i també en contra de la seua voluntat la van coronar reina d'Anglaterra.
Era el 10 de juliol de 1553. Va regnar durant 9 dies.
El 19 de juliol de 1553 va triomfar la rebel·lió dels catòlics encapçalats per Maria Tudor, coneguda com a Maria la Sanguinària (Bloody Mary) Lady Jane va acabar tancada en la Torre de Londres i Maria va acabar convertida en reina.
La vida de Maria també va ser intensa i difícil, com la de la majoria de les dones d'aquella època, encara que foren reines. Però Maria volia ser reina. I Lady Jane, no.
Lady Jane va estar tancada 7 mesos a la terrible Torre de Londres i finalment va ser decapitada. Tenia 17 anys i estava considerada com una de les dones més cultes d'Anglaterra.
Sobre la vida i obra de la dinastia Tudor podem trobar moltes pel·lícules, novel·les... tot està més o menys explicat als llibres d'Història.
Tot excepte què li va passar pel cap, pel cos i per l'ànima a Lady Jane durant aquells 9 dies que va ser reina sense voler. I durant els 7 mesos que va estar tancada a la Torre esperant la seua execució.
A la National Gallery de Londres podem veure el quadre Paul Delaroche inspirat en la mort de Lady Jane. Algun dia faré una llista de les coses que m'obliguen a tornar a Londres dos, tres, quatre, cinc vegades l'any... Una és aquest quadre immens i absolut.
Lady Jane va ser executada a l'aire lliure, envoltada de molta més gent. Evidentment no anava vestida de blanc perquè aquest color es reservava a les dones solteres, i evidentment no portava el cabell solt. Però el dramatisme que transmet el quadre, bellíssim i dolorós, devia ser exactament així.
Cada vegada que el veig, envoltada de dotzenes de turistes i càmeres de fotos, em sembla escoltar-la, amb la veu fluixa, a la meua orella... jo no volia ser reina...
8 comentaris:
Dura la vida a reialme, eh? :-)
home, Veí! segur que era pitjor ser camperol! però aquestes històries de palau em resulten molt interessants! ;)
S'ha de tenir fetge per acostar-se a una persona de 17 anys amb males intencions. Els humans som animals ben salvatges. Abans i ara.
Què injusta és la vida !! Aquesta pobre reina decapitada només per accions del seu entorn i d'altres personatges (reials i plebeus) que mantenen la seva quan han fet mèrits més que suficients per a ser decapitats (ni que sigui metafòricament parlant)...
Un destí imposat deu ser el pitjor...
Sort que tenim de ser persones anònimes i de viure en el temps que vivim, malgrat tot.
Quins set mesos...
Petons.
Siempre es un placer visitar tu blog, se que últimamente no tengo demasiado tiempo pero siempre me sorprendes. Un abrazo
Veig que ha estat molt profitosa la teva visita a Londres.
Publica un comentari a l'entrada