VERSIÓN EN CASTELLANO
Si sabés que no tens por entraria de puntetes en l'incendi que provoquen els teus ulls quan riuen, els teus llavis quan ploren, el teu cos quan apareix intacte en la meva memòria.
Si sabés que no tens por t'agafaria la mà i dibuixaria de nou les línies que descriuen el teu destí al costat del meu.
Si sabés que no tens por em punxaria amb totes les agulles del món i dormiria un somni llarg de teranyines i ratolins i cendres i flors mortes, només perquè vinguessis a despertar-me.
Si sabés que no tens por escriuria les preguntes per a totes les teves respostes, no deixaria que l'oblit s'instal·lés en les teves butxaques, ens convertiríem en rodamóns insensats si sabés que no tens por i descobriríem paisatges infinits de rius impossibles. Em voldries sempre, et voldria sempre.
Si sabés que no tens por seríem tan lliures com sempre ho vam ser, sense lleis, sense banderes, sense temps, sense espai. El meu camí és el teu camí. La teva llegenda és la meva llegenda.
Si sabés que no tens por moriríem totes les morts dels herois només per tornar-nos a trobar, menjaríem el pa, beuríem el vi, només per descobrir que els déus s'han oblidat de nosaltres.
Si sabés que no tens por aniria amb tu a qualsevol infern, a qualsevol cel, a qualsevol desert enfonsat en la memòria sense memòria dels homes adormits.
9 comentaris:
M'has emocionat floreta... m'has fet plorar... Un escrit preciós... Tan de bo sabessis si té por o no i poguessis canviar tantes coses...
Potser no té por. Potser vol que ell sigui ell, i tu siguis tu. Dic potser, perquè no ho sé.
Qué bonic... besets.
Hola Júlia:
T´he furtat la foto i la he penjada al meu facebook. Perdona l´atreviment.
Si no tinguéssem por, faríem tantes coses... Farien tantes coses...
Pell de gallina. De la millor Júlia Zabala, la del Cercle de la ànimes... Gràcies per aquest regal, Júlia! :)
Bonita ilusión, el no tener miedo, pero imposible. Si yo no tuviese miedo, ya no existiría. Habría cogido todo lo que me gusta (y no lo hago por miedo) habría probado todo lo que no pruebo; me hubiese metido por sitios que no habría regresado, incluso seria ahora, de no haber tenido miedo, como soy, un pequeño, un insignificante miedoso.
Tierno sueño para un principio de verano, que invita a no temer y vivir, pero vivir de verdad.
Sí no tuviese miedo no sería yo, un beso
Molt bonic Júlia, però és veritat si no tinguéssim por fariem tantes coses ...., petonets.
Carme.
Publica un comentari a l'entrada