Don't move
Don't talk out of time
Don't think
Don't worry
Everything's just fine
Just fine
No somieu. No busqueu res millor. No intenteu canviar res. No inventeu res. No imagineu res. Feu sempre el que s'espera de vosaltres. No sigueu curiosos.
Escolteu sempre les persones majors que s'han equivocat moltes vegades abans que vosaltres i així no haureu de cometre errors. No us equivoqueu, no sortiu mai del camí, no fos cas que descobriu nous camins, no fos cas que cometeu nous errors i aprengueu noves lliçons. Per què aneu a equivocar-vos si altres ja ho han fer per vosaltres? Busqueu el camí més fàcil. Els camins dificils i complicats fan molta por.
No perdeu el temps amb diversions banals. Sigueu productius. Feu sempre coses útils. Tingueu sempre una resposta lògica per a qualsevol pregunta estúpida. I si no la teniu, inventeu-la, mentiu, enganyeu. Passeu per damunt dels que considereu més dèbils, dels que no pensen com vosaltres, permeteu-vos el luxe de jutjar-los i condemnar-los des de la vostra posició evidentment superior. Vengeu-vos amb crueltat, sempre que pugueu, dels que us han fet mal perquè sense dubte la culpa sempre és d'ells. No us feu responsables mai del que passa al vostre voltant. La culpa sempre és dels altres.
Avorriu-vos molt. Però sobretot avorriu molt a tota la gent que teniu al vostre voltant. Mateu-la d'avorriment amb tot tipus de teories psicològiques, filosòfiques, metafísiques, econòmiques, polítiques, antropològiques, poètiques... Tingueu sempre una teoria preparada per matar a qualsevol d'avorriment però no us embruteu els peus posant-la en pràctica.
No somieu. No perdeu el temps. Sigueu pràctics, sensats. Sapigueu sempre cap on aneu. No tingueu dubtes. Sobretot no tingueu dubtes. Mateu-nos a tots d'avorriment.
No perdoneu mai una ofensa perquè semblareu dèbils.
No canvieu mai d'opinió perquè semblareu poc seriosos.
No defenseu mai el que penseu que és just perquè acabareu a la foguera.
Mentre vosaltres perdeu el temps dubtant, equivocant-vos, imaginant, buscant nous camins, hi haurà unes quantes persones plenes de teories, preparadíssimes per passar per damunt vostre i jutjar-vos per inútils i per ser poc productius. Exèrcits sencers de persones sensates i ben formades que guanyaran molts més diners que vosaltres, formaran famílies correctíssimes i no tindran cap dubte en general en la vida.
Encara no sabeu què voleu ser en la vida? Aleshores no mereixeu aquesta vida.
Sigueu covards i egoistes, comporteu-vos com criatures malcriades que quan no poden aconseguir el que volen trenquen tot el que troben al seu voltant. Trenqueu coses. Trenqueu persones. Destrosseu-los a tots. Sigueu tan grisos i tan banals com pugueu. No penseu de manera diferent. Repetiu les frases que escolteu als vostres majors sense parar-vos a pensar si estan equivocats.
Podriu-vos en l'infern de la mediocritat.
No somieu amb un món diferent.
Deixeu-nos en pau.
14 comentaris:
Ui, et trobe una miqueta cremada, potser?
Jeje, no, Ainalma, tranquil·la, estic perfectament. Entre la ironia i la mala llet, però bé. És que de tant en tant em trobe amb cada personatge pel món que...en fin.
Jo coneixo alguns personatges que aquest escrits els hi va que ni pintat! i he anat posan cares mentre llegia! m'encanta!
potser hem coincidit amb alguna cara i tot, Viona! ;)
Demolidor.
La teva ironía es afilada.
Petons.
Gràcies, Toro. Tu ets un autèntic mestre en aquest camp! ;)
Petons!
Ni pensar-ho. El gris mai m´ha agradat.
Un beset
Cris
¡Hondia! ¡Tela! Mi opinión sobre este particular podría muy bien ser un tratado de… paginas, ¡o más! Pero nadie de las personas que son como indicas —yo pienso que así son la mayoría— lo leería. Mi opinión —lógicamente insignificante y única— es que la mayoría somos así. nos educan para ser así y, seguimos siendo así eternamente, pero… engañándonos.
Siempre queremos aparentar ser lo contrario, queremos ser diferentes ( al tipo de persona retratado en tu texto) pensamos ser únicos y diferentes. Pero la realidad es muy cruel si uno la analiza. Nos educan para ser borregos, pero pensando que somos cisnes negros. Cuando nos miramos al espejo, sólo vemos lo que nos gustaría, no lo que en realidad somos.
Un abrazo y felicidades por la entrada.
Es genial!!! Petons^^
El primer paso para la libertad es darnos cuenta de que nos utilizan y luchar para que nadie la pueda anular. Un beso
Completament d'acord. Però t'has descuidat: treballeu a La Caixa o de funcionaris. Al menys això em deien quan era jove.
Mare, tinc por...
El gris no te pega gens, Cris ;)
Nos educan para ser así y salir de la rueda es dificil, Dani, pero ha que echarle ganas y un poco de imaginación.
Com tu, Ederne! :)
Siempre libres, mama. Otra cosa no sé, pero siempre libres.
Buf, sí, Paseante, a mi també m'ho deien! buf! quin agobio!
Res, Dospoals, patada voladora i s'ha acabar la por, tu tranquil, que ací estic jo ;)
Sí Julia, de palabra es fácil. Pero si así de sencillo fuese, la inmensa mayoría pensaría así, buscaría la libertad y el compromiso, pero… yo no soy pesimista, es lo que hay. La inmensa “masa votante” no quiere libertad, les produce terror. Ya no es que no quieran perder “dinero ni tiempo” sino que les han inculcado el miedo, solo anestesiado por la conformidad. Remplazando así, a las ganas por vivir en libertad por falsas ilusiones, como que no hay vida mejor que la que tienen ni se la merecen, que ya no hay nada que puedan desear, sí bueno, un iphone, un crucero, un mercedes, una “mercedes de 21 años” etcétera. Haciéndoles sentir por dentro lo que realmente son, unas marionetas atemorizadas, pendientes de unos cuantos hilos (bancos, trabajo, salud, política y otras cacas) que se pasan la vida pendientes de que no se les rompa ningún hilo, si eso sucediese seria el fin.
Esta es la realidad, mira a tu alrededor y “mira” lo que las personas sienten, temen y sobre todo si son consecuentes con los que hablan, con lo que según ellos piensan.
Un abrazo Julia.
Publica un comentari a l'entrada