dimarts, 31 de maig del 2011

ELS LÍMITS DE L'ÀNIMA

VERSIÓN EN CASTELLANO


Dissabte passat vam ballar al teatre de Vilanova. Moltíssimes hores de feina, buscar vestuaris, recordar gestos, netejar moviments, assimilar músiques, assajar les mirades, les parades, les direccions... I després tot passa tan ràpid! a ritme de dansa oriental, de tango argentí, de flamenc, de tot una mica. Família, amics, alumnes... el nostre públic. I després dos dies repassant en el meu cap els meus errors: una diagonal de tango que no vaig fer exactament com tocava, un pas fora de lloc... Ahir analitzàvem amb la nostra profe i coreògrafa, genial, com ja sabeu. Em va dir que no havia de deixar que el perfeccionisme m'impedís gaudir del treball. Que no sempre equivocar-se significa fer-ho malament. Que hem d'aprendre a fluir també en els errors i integrar-los dins del moviment.

Equivocar-se no sempre significa fer-ho malament.

La meua coreo individual va ser amb aquesta cançó:



I el tango aquest:



***


Aquesta nit he tornat a somiar amb filòsofs grecs que discutien sobre els límits de l'ànima a la vora del Nil. Em miraven demanant la meua opinió, com esperant que recolzés totes les seues teories contradictòries. Són esgotadors... Els he oferit uns caramels de maduixa i he fet equilibris sobre un fil d'aram amb l'esperança que quan tornés a mirar-los haurien entés per fi on són els autèntics límits de l'ànima. El paisatge egipci es manté inalterable somni rere somni, vida rere vida, segle rere segle. Examplant els límits de les ànimes.

***

Una de les coreografies a ritme de seguiriya que ens ha muntat la nostra genial profe està feta a partir d'un poema meu de El cercle de les ànimes :

Si alguna vegada perds la teua fe en mi
sabràs que hem arribat al final del camí, al final d'aquest buit.
Dibuixaria un mapa mut i em perdria pels carrers de Babilònia
a la recerca d'una planta màgica que et cure les ferides de la incredulitat.
Les dones no ploren però jo ja he jugat la meua vida
a una sola carta que encara no he gosat destapar.


El poema està encapçalat amb una cita del guatemaltec Rafael Arévalo Martinez:

Yo tuve el placer de arder, de llenar mi destino.

dimecres, 18 de maig del 2011

NO QUEDARÀ RES

VERSIÓN EN CASTELLANO

Et recorde com una criatura quàntica. Presència entròpica, matèria morta, la poesia estranya del teu caos reordenant alfabets.

Com un univers que esclata de lluny i ens inunda amb planetes mal col·locats.

Demà no quedarà de tu ni la majúscula del teu nom.
Ni la metàfora de la teua absència.

dissabte, 7 de maig del 2011

EL SIGNIFICAT DEL MEU TATUATGE

VERSIÓN EN CASTELLANO


realitzat per Ismael Hidalgo

La serp, i en concret l'Uroboros, era un símbol sagrat en l'Antic Egipte. Només per això ja no em caldria justificar res més sobre el significat del meu tatuatge. Però hi ha més coses. A més, no es tracta d'un Uroboros qualsevol...

La serp egípcia, venerada com a divinitat, està lligada a mites solars, a la ressurrecció, la vida eterna i la reencarnació per la seva capacitat de canviar de pell. La cobra era el símbol del Faraó (hi havia una serp enterrada al costat de Tutankamon) les ballarines es movien com a serps i els rituals sagrats amb serps servien per aconseguir coneixements ocults... A l'Índia la serp es considera símbol de saviesa i de poder,  la bella Deesa de les Serps de la civilització minoica ens retorna al temps de les societats matriarcals, a Grècia, a Escandinàvia, a la Xina, a Mèxic, a Amèrica del Nord... des del Neolític fins els nostres dies la serp ha sigut adorada, incomprensa, maleida, beneida, satanitzada, respectada.

Dins del meu particular panteó espiritual hi ha tres serps: la Sagrada Serp egípcia, la Kundalini hindú i l'Uroboros, la serp que es mossega la cua.

L'Uroboros representa l'eternitat, l'infinit, la unió de la part material i la part espiritual, és la serp còsmica dels inicis que envolta el món amb els seus anells i equilibra l'energia masculina i la femenina. A més és un símbol alquímic de transformació, l'etern retorn, el cicle que acaba i que torna a començar, semblant al Samsara hindú i budista. No hi ha principi, no hi ha final.

Així que a l'hora de buscar el disseny del meu tatuatge tenia molt clar què és el que volia expressar i per què.
Buscant imatges d'Uroboros que m'agradaren vaig pensar en un primer moment fer-me el model que apareix al manga Full Metal Alchemist però li he vist a massa gent i volia alguna cosa més personal. Ismael, l'artista tatuador, em va ensenyar l'Ouroboros de la banda noruega de rock industrial Mortiis. Però al final m'he tatuat un Auryn que representa tot el que he explicat anteriorment sobre la serp i a més afegeix un parell de coses importants

Auryn és un talismà que apareix al genial llibre de Michael Ende, La Història Interminable. És el símbol de l'Emperadriu Infantil del món de Fantasia, una medalla amb les dues serps enroscades i la frase "Fes el que vulgues". Qui porta l'Auryn ha de ser respectat i la medalla li dóna al seu portador protecció absoluta. A més, quan el porta un ésser humà, Auryn li concedeix tots els seus desitjos. El risc és que l'humà pot arribar  a oblidar el món real i aleshores no podria retornar. El lloc on resideixen les persones que han oblidat com tornar al món real és La Ciutat dels Antics Emperadors. A més de ser una joia, Auryn és un lloc, una espècie de portal que sosté l'orde de l'univers i que representa la connexió entre el món dels humans i el món de Fantasia.

Les serps sagrades de l'Auryn ens mantenen units als nostres somnis, a la capacitat de crear, ens recorden que hi ha alguna cosa més que la grisor del món que ens envolta la major part del temps, és el símbol dels que lluiten per sobreviure a la mediocritat, a la banalitat, dels que pensen que l'Art i els Somnis  en qualsevol de les seues formes ens salvarà del No Res, del Buit, de la Decadència. Igual que Bastian a La Història Interminable. Auryn i les seues serps ens recorden el camí per tornar a casa i fer realitat els nostres desitjos.

Així és que tot això és el que representa el tatuatge que porte a l'esquerra del melic.
Gràcies a Ismael per haver sabut dibuixar tan bé el que jo volia, a Roger per donar-me xocolata mentre me'l feia i als dos per aguantar els meus crits de dolor durant el procès.
M'encanta com ha quedat!