Els jocs de la memòria són estranys. I ella recorda coses que ningú més sembla recordar. Recorda amb porositat onírica, sense temps, sense espai. Per això ha acabat desenvolupant una antipatia protectora cap al concepte temps, per pur instint de supervivència. Sembla ser que recordar més enllà del temps provoca desorientació, confusió de conceptes i una mica de mal de cap.
I així és com ella contempla en els ulls d’ell el reflex d’un foc antic, la barreja despietada del present i del passat. Ella recorda els pactes, el sabor de la sang, les vegades que ell va morir en els seus braços, les vegades que ella va morir en els seus braços, recorda cada vegada que es van besar per primera vegada, recorda el naufragi, recorda la tortura abans que la traició, recorda tots els somriures, totes les certeses, tots els paisatges que han fet seus, recorda totes les vegades que ell ha deixat de recordar. Recorda el pacte. El silenci. L'oblit.
Recorda el comiat a les portes del temple. Fugir o morir. El pacte. Ens tornarem a trobar. Hathor ens protegirà. Ell jugava amb els seus cabells i li feia l’última pregunta. Ella no podia contestar i li deia: Sempre cuidaré de tu, fins i tot quan no voldràs, fins i tot quan no te’n recordes. Ell li deia les paraules exactes, la clau per recordar-ho tot. Ella somreia com somriuen els guerrers abans de l’última batalla, pensant en com podria superar el dolor si ell no era capaç de saltar més enllà del temps, de mirar-la als ulls, de recordar-la. Que faràs? on aniràs? On ens tornarem a trobar?
Ella va creuar les portes del temple sabent que tot el que ara estimaven s’enfonsaria sota l’arena del desert. Ballaria davant de les divinitats, seria jutjada i comdemnada, entraria en el territori de la desmemòria, li tallarien els cabells, li arrancarien l’ànima. La farien entrar en la cova de les serps, a fosques.
Ballava ondulant, mirant més enllà de l’infinit, del dolor.
Ballava per salvar-lo a través de ciutats que encara no existien.
Ballava en silenci al ritme de músiques que ningú entenia.
Ballava i en algun lloc començava una guerra.
Ningú va saber mai perquè les serps no la van voler tocar.
4 comentaris:
Com una heroïna que faria qualsevol cosa per la seua causa!
ah! quina casualitat, Ainalma! avui toca parlar sobre herois a classe! ;)
Quin escrit tan ben filat, Júlia. Seria bo poder explicar una història com aquesta en tots nosaltres.
Una abraçada.
Sovint recordem els oblits dels altres, les paraules dites i no complides, les promeses que es va endur el vent... Sense pensar que demà coneixerem una nova persona, que un dia recordarà els nostres oblits.
Publica un comentari a l'entrada