Una altra de les coses que ens diu la meua professora de dansa és que ens equivoquem perquè dubtem.
Quan hem de girar -un gir està bé, dos es complica, tres és molt difícil- quan hem de caminar, quan hem de canviar el pas, quan hem de llançar-nos a terra... Ens equivoquem perquè dubtem. El nostre cos i el nostre pensament van per camins diferents. Ens equivoquem perquè dubtem i dubtem perquè tenim por.
A classe aprenem que un pas ens porta al següent. Llavors el cos i el pensament entren en sintonia i sabem exactament què hem de fer. I ja no hi ha dubtes, ni pors, ni equivocacions. El pas que fem és exactament el que hem de fer.
I després intentem viure igual que ballem.
Primer, saber on anem.
Segon, aprendre a no dubtar.
Tercer, un pas ens porta al següent
Quart, l'error està en quedar-se parats.
7 comentaris:
Acabarem sabent ballar i tot! ;-)
No deixis de seguir-nos donant instruccions.
Una abraçada!
Bonica metàfora de la vida. La dificultad que jo trobe més gran és la de no dubtar.
Un beset
Cris
Quina colla d'ensenyaments que et donen les classes de dansa. Perfectament aplicables a la vida.
M'agrada la comparació!
Petonets guapa!
La teua professora és una dona sàvia... Ho saps, veritat??
Besets!
Classes de dansa i filosofia al mateix temps. Pagues dues matrícules?
Cierto un paso siempre lleva al siguiente paso, no importa que sea bailando o caminando, lo importante es mirar hacia delante tener las metas claras y si nos equivocamos saber rectificar el paso. Un beso preciosa
Publica un comentari a l'entrada