E DOPO UN ANNO SIAMO ANCORA QUI A PARLAR D'AMORE...

Pintada a la carretera. Davant de Villa Borghese, Roma. Estiu 2010.

Volar de nou.

Instal·lar-nos a l'hotel més surrealista on hem dormit mai i a pesar de tot sentir-nos bé, riure'ns de tot, passejar per Florència de nit, sense gent, què estrany, què passarà, lluna quasi plena, el millor tiramisú de postre, Florència als nostres peus des de la perfecta Cúpula de Brunelleschi, David sense cues, Ponte Vecchio, Botticelli i Leonardo, de nit fa fred, un músic de carrer canta versions de Beatles, Richard Marx i Led Zeppelin a la Piazza della Signoria, wherever you go, whatever you do, I will be right here waiting for you, i recordem els bons temps a Londres, la tomba de Beatrice i les cistelles on la gent deixa els papers amb els seus desitjos, beure caputxinos a totes les places, descobrir el millor gelat del món sencer.

tomba de Beatrice. Firenze.

Viatjar en tren fins a Roma, instal·lar-nos a l'hotel més petit i bonic on hem dormit mai, començar a deshidratar-nos, retrobar-nos amb les amigues, recordar com era Roma quan feia fred, passejar amb la Teresa entre les ruïnes de la Roma imperial mentre preparem activitats per fer amb els nostres alumnes quan comence el curs, ens agrada el nostre treball fins i tot quan estem de vacances, aventures als autobusos públics, papallones blanques i trobades inesperades a les excavacions d'Ostia Antica, anar a la platja de Lido i reconèixer que no ens agrada gens, gelats i més gelats, pizzes, risotto, tangos a la Piazza Navona, la Fontana de Trevi amb gent, la Fontana de Trevi sense gent, àngels i somriures prop del Vaticà, tangos al metro,una pel·li de Jennifer Aniston fugint de la calor, buscar l'ombra a Villa Borguese, comprar-nos tots els llibres i llibretes de la Feltrinelli, mantenir vincles en la distància, planificar nous viatges.

Tornar a casa amb els ulls plens de fonts, de places, d'històries.

Tenir ganes d'explicar-te tantes coses.

.................................................................................................

Volar de nuevo.

Instalarnos en el hotel más surrealista donde hemos dormido nunca y a pesar de todo sentirnos bien, reírnos de todo, pasear por Florencia de noche, sin gente, qué extraño, que pasará, luna casi llena, el mejor tiramisú de postre, Florencia a nuestros pies desde la perfecta Cúpula de Brunelleschi, David sin colas, Ponte Vecchio, Botticelli y Leonardo, por la noche hace frío, un músico callejero canta versiones de Beatles, Richard Marx y Led Zeppelin a la Piazza della Signoria, wherever you go, whatever you do, I will be right here waiting for you, y recordamos los buenos tiempos en Londres, la tumba de Beatrice y las cestas donde la gente deja los papeles con sus deseos, beber capuchinos en todas las plazas, descubrir el mejor helado del mundo entero.

Viajar en tren hasta Roma, instalarnos en el hotel más pequeño y bonito donde hemos dormido nunca, empezar a deshidratarnos, reencontrarnos con las amigas, recordar cómo era Roma cuando hacía frío, pasear con Teresa entre las ruinas de la Roma imperial mientras preparamos actividades para hacer con nuestros alumnos cuando empiece el curso, nos gusta nuestro trabajo incluso cuando estamos de vacaciones, aventuras en los autobuses públicos, mariposas blancas y encuentros inesperados en las excavaciones de Ostia Antica, ir a la playa de Lido y reconocer que no nos gusta nada, helados y más helados, pizzas, risotto, tangos en la Piazza Navona, la Fontana de Trevi con gente, la Fontana de Trevi sin gente, ángeles y sonrisas cerca del Vaticano, tangos en el metro,una peli de Jennifer Aniston huyendo del calor, buscar la sombra en Villa Borguese, comprarnos todos los libros y libretas de la Feltrinelli, mantener vínculos en la distancia, planificar nuevos viajes.

Volver a casa con los ojos llenos de fuentes, de plazas, de historias.

Tener ganas de explicarte tantas cosas.