Qualsevol dia mirarem més enllà dels límits, de tots els límits, els límits de la imaginació, els límits de les paraules, els límits del temps, de l'espai, dels camins, de la consciència, de la inconsciència, de la prudència, del que està bé i del que està mal, del que ens volen fer creure, del que pensem, del que no pensem.
Qualsevol dia anirem tan lluny que ja no ens importarà tornar o no tornar. Abans que tots el llocs importants que voldria ensenyar-te acaben per desaparèixer.
Qualsevol dia serem tan feliços que nos ens importarà com acaben les històries.
I can't take my eyes off of you
Damien Rice. The blower's daughter.
14 comentaris:
Per fi soc el primer...
en fi solament volia dir-t :
Enhorabona !!!
uis... gràcies, Boniato! i per què em dones l'enhorabona????
ja t'ho contare
moment Lost! :PP m'esperaré... ;)
Qualsevol dia pot sortir el sol...
Un beset
Cris
avui fa sol, Cris! buf! si arriba a ploure com ahir em dóna un patatús! B7!
Júlia, era un moment nostàlgic de la cançó de Sisa.... aixssss, ja tinc una edat....
aaah! Val, Cris! però la cançó diu "qualsevol nit pot sortir el sol" ;)
Ay! tens tota la raó, el senyor Alzheimer ha vingut a ferme una visita.
Un beset
Prego perque sigui així.
Estàs segura?
Petons.
Y mientras esperamos ese día, aprederemos a ser felices y hacer felices a los demás...Un beso !SE FELIIIZZZ!!!!!!!!!!!
I tant que estic segura, Torosalvaje! si no no ho diria!
B7s!
I tu també, mama! Fins demà!
Ets optimista. Amb lo boniques que són les noies tristes. Catxis.
Si busques una noia trista, Paseante, no sóc jo. Sóc insultantment optimista fins i tot quan estic trista! L'època de vestir-me de negre ja la vaig passar... ;)
Publica un comentari a l'entrada