dissabte, 15 de maig de 2010

NO M'AGRADA STIEG LARSSON

Dissabte tranquil. Sola. Tot el dia per a mi. L'aroma del pa acabat de fer per tota la casa. Arreglar les plantes del balcó. Fer la compra. Pensar què faré aquesta setmana amb els meus alumnes. Corregir dossiers. Una estona de platja. Rellegir Los versos del capitán de Neruda (yo entro en toda tu vida, vengo a vivir en tu alma) fins que tinc la boca i els ulls plens d'arena i he de tornar a casa. Massa vent.

Ordenar calaixos. Escoltar música. Entre Vinicius, Love of Lesbian i Calamaro decidir què dinaré. Estudiar una mica. Una estona de costura. Ja em queda poc per acabar la vànova de patchwork. La setmana que ve començaré a cosir un paisatge amb un far. M'agraden els fars. Llum en la foscor.

Classificar fotos. Londres. Verona. La bella i enyorada Essaouira. La guia de viatges d'Israel-Palestina, amb les pàgines marcades i una mica arrugades.

Recol·locar la pila de llibres que tinc començats o pendents de llegir.

Quina mandra Stieg Larsson... Comprove per quina pàgina vaig de Els homes que no estimaven les dones. Me l'ha deixat una companya de la feina. Sort que no me l'he comprat. Quin avorriment. Tot el món em diu que a partir de la pàgina 120 és quan t'enganxa. Doncs què voleu que us diga... si m'he d'esperar 120 pàgines per enganxar-me a un llibre, definitivament no val la pena. 

Sense cap tipus de remordiment, abandone lectures que no m'interessen. Recupere històries antigues. Investigue un possible viatge: la ruta literària de Jane Austen. Chawton, Bath...

Avance en La dama de blanc, de Wilkie Collins i en la preciosa, extraordinària novel·la L'home que explicava històries del libanès Rabih Alameddine. En la tauleta de nit m'acompanyen els contes de Cortázar i pel tren de cada divendres cap a Barcelona, Terry Pratchet. Diferents poemaris apareixen per casa amb les pàgines assenyalades en llocs importants. Ara sobretot, Iehuda Amikhai i Mahmud Darwish. Els faig conviure en les prestatgeries de la meua biblioteca. Jueu i palestí. Els dos cantant a Jerusalem amb els seus poemes. Quines ganes de caminar pels carrers de Jerusalem. Guardar el paisatge en la memòria per si tot esclata finament.

Definitivament, no m'agrada Stieg Larsson...

10 comentaris:

Esther ha dit...

jo tampoc l'he començat... me'l van regalar ja fa un any, una amiga pel meu aniversari... i encara no m'ha cridat l'atenció com per llegir-lo... no em diu res... hi ha tantes coses que m'apeteix deborar llegit que passen davant seu!!

jo he passat el dissabte amb la mama! passejant (lluitant contra el vent!!) i fins ara cosint vestidets per les meves nenes!!! a la nostra edat i fent costura per a nines... però genial! ara a fer nonon!

petonets de tranquil·litat i nanit!

XeXu ha dit...

No fotem, noia, que jo he de començar la trilogia aviat! En honor a la veritat, he de dir que fa sis mesos que dic que l'he de començar i han passat ja 10 o 12 llibres entremig, però bé...

Cris ha dit...

Hola Júlia: A mi tampoc m´agrada el Larson aquest. També em digueren que esperara a la pàgina 200 i jo vaig pensar: ¿jolín, y hasta que llegue ahí tengo que estar aburriéndome?.
A mi m´agraden els llibres que des de la primera paraula m´encisen, els altres... que els lligen altres.
¡ Ah! a mi també m´agraden els fars.
Un beset
Cris

Júlia Zabala ha dit...

vull veure les fotos dels vestits que has cosit, Esther! :) El llibre ja el llegiràs quan no tingues res millor que fer. Però res, de res, de res... ;)

Jeje, Xexu! potser a tu t'agrada! ves a saber! espere la teua crítica! ;)

Veritat que sí, Cris? 200 pàgines abans de començar a interessar-nos? Està com un cabra el difunt senyor Larson si es pensa que tinc tant de temps per perdre! B7s!

Lasafor ha dit...

Hola Júlia!!Que fin de semana más completo.
La mujer de blanco de Wilkie Collins, un libro estupendo. Un beso

Júlia Zabala ha dit...

hola mama! La verdad es que me está gustando. Me lo ha dejado la Teresa. Mis fines de semana ya sabes que siempre son completitos hasta cuando me quedo en casa! Besos!

el paseante ha dit...

Larsson tampoc em va atrapar en un primer moment. Però coincideixo que a partir de la pàgina 120 o 150 t'agafa fort. A veure, no és literatura d'aquella que recordaràs tota la vida, però és un best-seller de qualitat. Jo el recomano, francament. És lleuger, i és millor que perdre el temps llegint el Lecturas.

Júlia Zabala ha dit...

no, si no tinc res en contra dels best-sellers, Paseante (excepte els de Dan Brown, pordiosssss, que pare ja!)però és que a aquest no li acabe de pillar el punt. I tinc massa coses pendents més interessants com esperar que arribe la pàgina interessant. ;)

aprendiz de ... ha dit...

Bona tarda,mentora meva :
Principalment volia comentarte que m'agrada com escrius,com a partir d'un poema o un petit texte,pots trasmitir els teus sentiments .
Tambe m'agradan las tevas clases ,la teva forma de ser ...
M'agradas tu com a poeta,m'agradas tu com a professora ,com a escriptora...
Peró sobretot m'agradas tu com a persona .

P.D :Te querria mucho mas si no prestases atención a las faltas .

Júlia Zabala ha dit...

Bon dia, Aprendiz!
quantes coses boniques de sobte! quina sorpresa! moltes gràcies a tu per escriure'm i per dir-me aquestes coses que m'animen molt. Si m'has d'estimar més no miraré les faltes, de moment... ;-)