Una amiga m'ha comentat que ha descobert un poema meu traduit al portuguès. No tinc el gust de conèixer el traductor, Alberto Augusto Miranda, però li estic agraida per l'interés que ha tingut en penjar la traducció al seu blog
A més, també ha traduit un poema d'Anne Sexton que m'agrada especialment així que li estic agraida per partida doble.
Sembla que Portugal continua perseguint-me.
I jo em deixe agafar, sense dubte.
9 comentaris:
Ostres, penso que em faria il·lusió si em passava una cosa així, suposo que a tu te n'haurà fet. Però em sembla que si no em poso a escriure poemes ho tindré difícil. Encara que si em poso a escriure'ls, encara ho tindré més difícil, perquè no m'hi entenc amb la poesia!
uoooooo felicitats!!!!! i jo que encara no n'he pogut agafar cap dels llibres!!! però en quant pugui escapar-me vaig a l'abacus! jeje!
uau!! Moltes felicitats !!
A mi em va passar una cosa semblant però molt més prosaica: unes pàgines d'un llibre de text de secundària traduïdes al gallec!! En fi, noia, que me n'alegro molt. La roda no pot fer més que girar. Petons. Teresa.
Enhorabona , Júlia
Un beset
Cris
Quina sorpresa més agradable trobar una cosa així, no? :-D
T'he llegit en portughese. Felicitats. És elegant (visualment) aquell blog que has lnkat.
Estic flipant o el post d'este xic on tradueix el teu poema és del 29 de desembre del 2009? Recordes on estàvem el 29 de desembre? Sens dubte, Portugal et crida. Besets!!
Felicitats, Júlia! Això és molt bon senyal... :-)
Petons!
Publica un comentari a l'entrada