No és que jo estiga a favor d'anar pel món embrutant les parets. Ni les parets ni res. M'agraden els paisatges nets, les cases marítimes, blanques i blaves, els colors suaus i les finestres ben obertes que es ventile tot.
Però de també he de confessar que m'agrada fer fotografies de frases que la gent escriu a les parets si em semblen boniques, curioses o interessants per algun motiu. Si els carrers de Sintra estaven ple de pintades que proclamaven que els vegans som més sexys, a Roma n'hem trobat algunes que m'han cridat l'atenció.
La que em va agradar va ser la que encapçala el post: il poeta sei tu que leggi. El poeta ets tu que llegeixes. La vaig trobar just davant del castell de Sant'Angelo, a la vora del Tíber.
He buscat la frase en google per veure si pertanyia a alguna cançó, poema... tenia autor conegut... i m'he trobat que sóc molt poc original fent fotos. Moltes altres persones han fet la mateixa fotografia que jo i s'han sentit atretes per la frase. Fins i tot he trobat alguna persona que va trobat la mateixa frase amb la mateixa tipografia de lletra a les parets de Gènova.
Així doncs... Els poetes sou vosaltres (nosaltres) que llegiu (llegim)? els pintors sou vosaltres que mireu? els músics sou vosaltres que escolteu? qui observa i qui és observat?
Sí, vam veure moltes altres coses boniques a Roma. Però el Coliseum ja el coneixeu, no?
Això sí que hauria sigut una foto poc original!
9 comentaris:
Bé. si l'hagués llegit jo la frase no tindria massa sentit, però si la llegeixes tu ja és una altra cosa, oi? Te l'han clavat.
Hola Júlia! Muy cierto el comentario. Pero que sería de nosotros pobres mortales, si el que tiene la palabra no la escribiera, sin Gaudí ¿donde estaria la Pedrera? y ¿sin Miguel Angel?.Buenísimo el comentario de XEXU. un beso
Hola, Júlia! No fa gaire també vaig fer un post sobre pintades: Va de pintades. Jo me'n faig col·lecció. Ah, gràcies per posar Entrellum a la teva llista de blogs.
Almenys, ja que fet i fet la paret s'embruta, que la pintada tingui algun missatge. I aquest és especialment bonic, ja ho crec. Tots som poetes i hem de demostrar-ho llegint i, sobretot,... escrivint! Molts petons.
Jo, com en Toni, també col·lecciono fotos de pintades. M'encanta el poder d'expressió, la síntesis d'idees, imaginar qui ho ha escrit i perquè. Bona troballa, no importa si no és totalment original.
Es tracta de fotografiar allò que et diu alguna cosa no?
El mes que ve me'n vaig a Lisboa. Ja he rellegit el teu post i les recomanacions :)
Bon dia wapa!
Sí, aquesta fotografia és molt més original que El Coliseum , i el seu missatge és molt bonic.
Un beset
Cris
M'has fet pensar en una frase que he llegit aquesta setmana, i que m'ha pres: "la mirada no és el que l'ull veu, sinó allò que transforma". Tot i que en un sentit més directe, la frase de la foto em recorda una explicació que va fer en Joan Margarit, dient que els seus lectors són com músics experimentats que interpreten la seva poesia, i que ell només n'escriu la partitura (http://bit.ly/dBIZt4). En tot cas, penso que aquesta explicació pot respondre bastant les preguntes que et fas...
Bon cap de setmana!
Joan V.
Avui escoltava una entrevista a l'escriptor Jordi Puntí al 33, i deia que el més important és fer que el lector se senti còmplice de l'autor a l'hora d'explicar-li una història, que senti que caminen junts per un relat. Els escriptors són tots dos plegats, en definitiva.
Publica un comentari a l'entrada